1000 ways to die “beautifully” (CAT)

Cold Blood – Michèle Anne de Mey, Jaco Van Dormael i Collectif Kiss & Cry
at TNT Festival 2018 from Terrassa

 

 

Fets i moviments figuratius en un món abstracte, figures i paisatges abstractes creats gràcies a un món figuratiu… Tot dins d’un espai escènic limitat al mateix temps que en un espai virtual cinematogràfic i infinit. Quines contradiccions (aparents) tan emocionants!

Ens trobem davant de “Cold Blood”, una peça híbrida resultant de la sinèrgia entre la posada escènica i la retransmissió en directe, però no televisiva sinó cinematogràfica! Un munt de disciplines juntes que es barregen en una sola peça difícil d’etiquetar però que no deixa indiferent al públic i que enganxa des del primer moment.

No és la primera vegada que la coreògrafa Michèle Anne de Mey i el director de cinema Jaco Van Dormael, dos grans referents a la cultura belga, treballen junts. Aquesta vegada han anat més lluny en les seves trajectòries, creant una cinedansa en directe i on es pot gaudir al mateix temps el making-of.

Malauradament, amb tot el potencial i la gran trajectòria de Michèle Anne de Mey, la coreografia de les mans protagonistes de vegades voreja la senzillesa, emperò amb una dolçor i agilitat lligada a tot el cos dels ballarins intèrprets i adequada pel ritme de tot l’espectacle.

Al contrari, la part audiovisual dissenyada per Jaco Van Dormael és una mostra de mestria de realització i coordinació: un set que mostra sense por els secrets de la màgia però que sorprèn per igual. L’exquisidesa de la fotografia (cinematogràficament parlant) està totalment curada amb contrastos i ombres ben calculades, de fet bastant obscuricistes. Els enquadraments i els moviments de càmera són part de la coreografia i tenen la mateixa elasticitat que les mans ballant. I tot això, busca sobretot la bellesa de la imatge i sempre juga entre els moments abstractes i els figuratius. L’espectador és convidat a completar amb la imaginació el món que els creadors proposen així com a identificar la immensa quantitat de referències de pel·lícules que han passat a la història.

Tot i que el relat és molt simple, està ben guionitzat, una mica recordant a l’estructura de la pel·lícula “Relatos Salvajes” de Damián Szifron​. Set vides diferents, set situacions diferents, set móns diferents. S’agraeix que la narració es tradueixi segons el país. I malgrat que la veu en català és una mica monòtona, el seu to greu encaixa amb l’humor negre que dinamitza la història i fa que l’experiència es torni curta.

 

Text publicat a recomana.cat

Advertisements

Dime

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s