Indignada amb la Generalitat de Catalunya (CAT)

Sorry but today I will complain in catalan because it is very important that our Catalan Government understands.

Avui no faig aquest post per explicar un esdeveniment o per mostrar un treball. Avui en queixaré i faré una crítica al nostre govern autonòmic: la Generalitat de Catalunya.

Després de tornar de Brussel·les, vaig decidir tornar a estudiar. Acabar de formar-me en allò on he descobert una passió: el cinema. Així que vaig buscar llocs on poder fer Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles.

Donat els meus mitjans econòmics, només podia accedir a instituts amb preus públics i, això vol dir, que la selecció va pel tipus d’estudis precedents i la nota.

Fins aquí, normal.

Doncs bé, per aquest cicle, quins d’estudis previs penseu que tindrien preferència? Especificaré més, quins batxillerats estudiariau per lògica?

Jo pensava que uns estudis artístics hi ajudarien… Doncs NO.

La Generalitat de Catalunya per estudis com Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles ha decidit donar preferència a estudis científics i tecnològics. Així doncs, el meu batxillerat artístic com el d’altres centenars de joves, per molta nota que tinguem, mai passarem per davant d’una persona que ha fet tecnologia i ha tret un 5, a més de no saber res de cinema, imatge i so, més que la part física i química (segons el programa del seu batxillerat, no compto la recerca personal).

La seva raó d’ésser té en fer-ho (físicament parlant), però donat el programa educatiu, els joves que han fet artístic hi poden arribar perfectament i, de fet, tindrien més facilitat per aprendre programari gràfic i audiovisual a diferència d’altres especialitats, ja que la majoria els coneixen ja i en tenen un coneixement bàsic. A més d’afegir una visió estètica, artística i, segurament, de major qualitat.

Això provoca que els treballs o produccions resultants d’escoles audiovisuals tinguin una estètica molt similar i correcte però, segons la meva opinió, moltes manquin de noves tendències estètiques i de guions interessants.

I penso que tot això esdevé perquè la visió del batxillerat artístic (i allargaré al grau universitari de Belles Arts) és tancada i limitada, producte de la ignorància i el classicisme de les institucions i d’aquells qui les gestionen. Com a mínim, aquí a Catalunya.

Per començar, ja fan una separació discriminatòria dintre del nivell de grau superior: has d’escollir entre CFGS professional i CFGS d’arts plàstiques i disseny. Aquells qui fan Batxillerat Artístic no tenen los possibilitat d’uns estudis superiors on siguin considerats professionals.

Es pensa que els estudis artístics, només queden limitats als estereotips de pintor, dibuixant, escultor. Ni tan sols fotografia “de veritat” perquè és “massa tècnic”. A més, de la visió d’estudiant que no vol estudiar o que no treu molta nota.

Es pensa que no toquem programes de 3D i dibuix tècnic útil.
Es pensa que ens dediquem a fer dibuix natural i pintar “coses rares”.
Es pensa que no s’ensenya fotografia “tècnica”, que només fem foto “artística” i estranya i disparant experimentant sense saber.
Es pensa que només fem història i història de l’art.
Es pensa que el vídeo que fem no l’editem.
Es pensa que el que dibuixa, només sap fer còmic i com a molt animació.
Es pensa que l’art no es troba en allò comercial.
Es pensa que només som uns bohemis.

I podria continuar…

A causa d’això, alguns professors de l’escola que m’he trobat després de molts anys m’han dit frases increïbles com: “què fas amb aquells bohemis?”, “Això no té sortida!”, “Però tu què fas?”.

Doncs bé, aquesta visió limitada i institucional està fent dels estudis d’art coneixements i carreres inexistents, on la titulació no val res a ulls de les empreses i on et deixes els calers per aprendre molt poc durant llarg temps: “estudis bonics” m’havien dit una vegada.

Mentre en altres països d’Europa estan millor considerats, a Catalunya (i segurament a la resta d’Espanya) intenten degradar-los, inventant-se matèries palla en els programes educatius i reduint aquelles més útils, no modernitzant el professorat i eliminant pràctiques. En resum, fent dels estudis artístics uns estudis sense qualitat per a que agafin mala fama (de fet, ja la tenen) i es puguin eliminar socialment.

Curiosament estem en un món ple d’imatges i contingut audiovisual que ha d’atraure i comunicar constantment, què millor que els artistes per fer-ho? Sobre una mateixa base d’estudis, potser uns decideixen fer més recerca i desenvolupar els seus projectes i altres decideixen ser més comercials i servir a l’economia, però tots haurien de sortir dels estudis artístics i ser considerats professionals de qualitat.

Considero que vaig camí cap a la professionalitat. Em dic Eva i m’encanta el cinema de dansa, faig curts, sóc fotògrafa i sóc una assistent eficaç en una companyia de dansa i cinema. Viatjo per Europa, parlo idiomes i em relaciono fàcilment, el que fa que aprengui moltes coses, no només de treball sinó de la vida.

Advertisements

One thought on “Indignada amb la Generalitat de Catalunya (CAT)

Dime

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s